diumenge, 8 de maig del 2016

Origen

Els Guiamets es una població rural, on La Neus català va viure. La Neus pertany a una família de pagesos, la qual des de ven petita li han inculcat el treball en el camp.

“El cel era d’aquell blau intens i net que tenim al Priorat… Malgrat ser a ple hivern, vaig fer per veure les vinyes a finals d’estiu, en la seva resplendor. Rengleres i més rengleres de ceps i pagesos, dones i canalla veremant.”

"Em costava recordar quan havia començat a treballar al camp, hi anava de tota la vida."


La Neus forma part d'una família progressista. El seu pare és conegut per ser hàbil en diferents oficis, com ara pagès, barber o auxiliar de metge. Això era típic en petits pobles en els quals una sola persona havia d’exercir més d’un ofici. La seva família donava importància a l'educació. Neus es troba en un ambient laic, crític i actiu.

Aquest activisme es veu en el fragment en què el seu pare es nega a què la Neus faci la primera comunió a causa d’uns conflictes amb el capellà del poble.


“La mare era anticlerical i el pare ateu, però anaven a missa… El pare m’ensenyava a ser una dona independent i em remarcava que no havia de sentir gelosia i que ningú no està per sobre de ningú.”

Tot i això la Neus va tenir la seva educació durant la dictadura de Primo de Rivera, a causa d'això la Neus Català rep una educació conservadora i religiosa.


“La mestra que tenia era molt bona. Llegíem en castellà, però les explicacions les feia en català. Fins aleshores a les nenes ens ensenyaven a llegir i a escriure, a fer labors, a passar el rosari i a comptar una mica. Donya Pepita ens va voler ensenyar, també a nosaltres, matemàtiques i àlgebra, i a mi m’agradaven perquè m’hi divertia més que amb les labors i el rosari.”

En el fragment anterior, extret del llibre, podem observar la desigualtat a l'hora de l'ensenyament, on a les dones únicament se les ensenyava a llegir, escriure, a fer labors, a passar el rosari i a comptar una mica, mentre que als homes estudiaven àlgebra matemàtiques etc. Però gràcies a la nova professora la Neus va tenir un ensenyament igualitari, sense distingir entre nois i noies.

Els valors que rep de la família fan de la Neus una dona activa i independent. Es veu en el moment que fa una vaga amb l’objectiu d’aconseguir un augment de sou per les dones jornaleres.


“Miri, senyor, volem cobrar igual que els homes – vaig dir forçant la veu”


A més a més Neus era molt aficionada al teatre. Aquesta afició era comuna en els petits pobles, on els grups de teatre, musica… feien espectacles per les poblacions de la zona.

“Amb la colla de teatre tombàvem pels pobles…”


Tot i això, el somni de la Neus era ser metge.

La guerra a Barcelona


Hospital de sang
Neus Català, que no pot marxar al front amb les milícies, opta per anar a Barcelona com a infermera en els hospitals de sang. Marxa dels Guiamets amb un grup del PSUC.

En un primer moment la destinen a una residència de gent gran refugiada. Al mateix temps s’havia afiliat al PSUC i feia mítings improvisats. Algun cop havia patit un bombardeig durant els mítings.

“Quan veiem córrer els gossos sabíem que de seguida sonarien les sirenes. Aleshores la gent corria cap als refugis… Quan començaven els bombardejos alguns ens resguardàvem sota del camió, i llestos!”


Bombardeig a Barcelona per part de l'aviació italiana
Van ser moltes les poblacions catalanes i espanyoles que van patir bombardejos criminals per part de l'aviació franquista durant la guerra. La realitat és que la Guerra Civil espanyola va servir de prova per l'aviació militar de les diferents potències europees que recolzaven Franco, com ara Alemanya i Itàlia. Així, molts dels coneixements i de les tècniques que van adquirir durant la guerra a Espanya les van poder aplicar posteriorment durant la Segona Guerra Mundial.

La Legió Cóndor, l'aviació nazi d'alemanya, va donar suport als insurrectes i va tenir una gran importància durant la guerra. Van ajudar a transportar tropes, proporcionar subministraments, i també van donar suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders. El seu bombardeig més famós va ser el bombardeig de Guernica l'any 1937.
Aviació de la Legió Cóndor
Al cap d’uns dies li ofereixen la feina de cap sanitària en una colònia de nens refugiats. Tot i voler ser infermera de sang, accepta amb il·lusió.


Colònia de nens refugiats

Inici de la guerra

Un cop comença la guerra, Neus Català es troba que la població masculina marxava cap al front, així que decideix contribuir en la lluita a favor de la república. Neus constitueix les Joventuts socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) dels Guiamets.


“El poble dels Guiamets fa una crida a tots els joves que vulguin defensar la República, que vulguin donar-hi suport i que tinguin moltes ganes de treballar i d’ajudar als qui ja lluiten per nosaltres, a trobar-nos a la cooperativa, avui mateix a les vuit del vespre. Visca la República! visca Catalunya!”



Al poble es duen a terme col·lectivitzacions de la terra dels grans propietaris agraris, però sempre allunyades a les dutes a terme per la CNT-FAI amb les brigades de la mort, famoses per les diferents actuacions violentes en pobles de Catalunya i Aragó en nom de la llibertat. Els Militants de CNT-FAI arriben als guiaments on es monta una brigada popular per tal de fer-los front fins rebre ajuda militar des de Reus.





Neus Català intentarà marxar a la guerra amb les tropes de brigadistes però es trobarà amb una negativa del govern, que intentava organitzar un exèrcit popular



Inici de la Guerra


Un cop comença la guerra, Neus Català es troba que la població masculina marxava cap al front, així que decideix contribuir en la lluita a favor de la república. Neus constitueix les Joventuts socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) dels Guiamets.



"El poble dels Guiamets fa una crida a tots els joves que vulguin defensar la República, que vulguin donar-hi suport i que tinguin moltes ganes de treballar i d’ajudar als qui ja lluiten per nosaltres, a trobar-nos a la cooperativa, avui mateix a les vuit del vespre. Visca la República! visca Catalunya!”



Al poble es duen a terme col·lectivitzacions de la terra dels grans propietaris agraris, però sempre allunyades a les dutes a terme per la CNT-FAI amb les brigades de la mort, famoses per les diferents actuacions violentes en pobles de Catalunya i Aragó en nom de la llibertat. Els Militants de CNT-FAI arriben als guiaments on es monta una brigada popular per tal de fer-los front fins rebre ajuda militar des de Reus.


Hi va haver grups revolucionaris anarquistes (CNT-FAI) que van intentar imposar un model de "comunisme llibertari". Molts treballadors van assumir el poder de les empreses i van reprendre la producció. D'aquesta manera, els obrers van passar a tenir molt poder econòmic. Però la situació als camps va ser diferent, i va haver molts conflictes. Les col·lectivitzacions dels grans terratinents es van dur a terme sense problemes, però els petits propietaris s'hi van oposar.



Neus Català, amb vint-i-un anys, decideix allistar-se i anar a fer d'infermera al front, encara que als pares no els hi fa gaire gràcia.

"Volia anar a una altra de les trobades que les JSUC fèiem als pobles del voltant i acomiadar-me, però estava ben informada i tenia clara la destinació: la unitat miliciana anomenada Del 19 de juliol, que havia de rebre la instrucció a la caserna del parc de la Ciutadella i estava destinada a reforçar la columna Karl Marx al front d'Aragó."

Un dels principals problemes del bàndol republicà és l'organització de l'exèrcit. És per aquest motiu que es crea el Comité Central de Milícies Antifeixistes entre el govern i els dirigents de la CNT. Aquesta comité va organitzar columnes de milicians per tal d'avançar cap a Aragó i recuperar les zones ocupades pels insurrectes.

Quan la Neus estava a punt de marxar cap al front va rebre una negativa del govern

"Tothom al poble ja sabia que marxava i jo tenia a maleta mig preparada quan el 29 de setembre van sentir a la radio que el president del govern, Largo Caballero, en el decret de militarització de les milícies, excloïa les dones dels combats i les destinava a la rereguarda."



El 1937 Neus Català va tenir la oportunitat i va decidir marxar a un hospital de guerra a Barcelona. 

Un hospital de guerra és una àmplia unitat mèdica mòbil que atén de manera provisòria als ferits en el lloc, abans que es pugui transportar-los amb seguretat a les instal·lacions d'un hospital fix. Els hospitals de campanya estan situats en poblacions però a prop de la zona on té lloc l'acció bèl·lica.

Hospital de sang



Proclamació de la República

L’agost de 1930, després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera (gener de 1930), es signà el Pacte de Sant Sebastià pel qual republicans, socialistes i catalanistes d’esquerres es van posar d’acord per exigir l’obertura d’un procés constituent que portés a una República d’esquerres es van posar d’acord per exigir l’obertura d’un procés constituent que portés a una República.



Va ser el 14 d’abril de 1931 quan es va proclamar la República en molts ajuntaments de tot Espanya i finalment el rei va optar per la renuncia al tro. Aleshores es va fer càrrec del poder un govern provisional presidit per Niceto Alcalà Zamora format per socialistes i republicans.

Espanya en aquell moment tenia varies dificultats. Primerament, el difícil context internacional a causa de la crisi econòmica dels anys trenta, que va suposar un descens de les inversions estrangeres i de les exportacions espanyoles, i a causa de l’ascens del feixisme. Per altre banda, a Espanya hi havia una gran oposició de les classes dominants, que es van organitzar per evitar qualsevol reforma que els posés en perill i era un país amb desequilibris entre la ciutat i el camp, on es manifestava també el fenomen de la incultura.
El Govern provisional volia convocar eleccions i posar en marxa les reformes més urgents. Les eleccions al congrés de diputats van ser el 28 de juny de 1931, a les quals republicans i socialistes van obtenir una amplia majoria. Es va redactar una nova constitució,  el debat va ser llarg i polèmic però finalment el 9 de desembre de 1931 la constitució va ser aprovada. L’endemà Niceto Alcalà Zamora va ser elegit president de la República.

Lluís Companys

A Catalunya el març del 1931, abans de les eleccions municipals, els partits i grups polítics de l’esquerra catalana es van unificar i van donar peu a Esquerra Republicana de Catalunya. La participació a les eleccions municipals del 1931 va ser molt alta i en va destacar el gran triomf d’Esquerra Republicana de Catalunya. Definitivament, passava a dominar el catalanisme, una formació progressista i republicana que representava les aspiracions de la petita burgesia i d’amplis sectors populars.

El 14 d’Abril del 31, una vegada es van conèixer els resultats, Lluís Companys va sortir al balcó de l’ajuntament de Barcelona i va proclamar la República. Unes hores més tard, Francesc Macià va sortir al balcó de la Generalitat i va proclamar la República catalana com estat integrat de la Federació Iberica.

L’endemà Francesc Macià va crear un govern provisional en el qual hi va integrar forces progressistes. Això va durar poc, ja que els de Madrid no ho van voler acceptar, i van suspendre el nou estat català. Això si, van donar lloc a un govern provisional anomenat la Generalitat.

Francesc Macià

Aquest nou govern havia d’elaborar un Estatut d’Autonomia. L’Estatut en el seu preàmbul definia Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola. L’estatut donava per fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que el català havia de ser la llengua oficial. Aquest estatut es va anomenar: l’Estatut de Núria, i no va ser acceptat pel govern central fins el 9 de setembre de 1932. Val a dir que el preàmbul de l’Estatut va desaparèixer i Catalunya quedava definida com una regió autònoma dins l’Estat Espanyol.   

Estatut de Catalunya

La Segona República es dividí en dues etapes: el Bienni Reformador, que va des de la proclamació de la República fins les eleccions de 1933  i el Bienni Conservador que va des del 1933 fins les eleccions de 1936.

El Bienni Reformador es caracteritzà per l ‘intent del govern republicà i socialista d’organitzar la legalitat republicana i emprendre un seguit de reformes dins d’un programa que volia modernitzar i democratitzar el país dins del model burgès. Les reformes van ser: agràries, de l’exèrcit, religioses, eductives, culturals i laborals. Moltes d’aquestes reformes no es van produir a causa de la crisi interna del govern per les discrepàncies en els objectius polítics , pel rearmament i l’organització de la dreta que s’oposava a les reformes i per les dificultats financeres de l’Estat que no possibilitaven consolidar el programa. Així doncs, el president de la República va convocar eleccions després que Azaña presentés la dimissió el juny del 1933. Els partits de dretes van guanyar aquestes últimes eleccions, tot i que va acabar governant Alejando Lerroux, del Partit Radical. Va ser aleshores quan es va frenar tota política reformista. Començà en aquell moment la segona etapa, el Bienni Conservador. L’entrada dels membres de la CEDA va ser  entès per part de l’esquerra i dels nacionalistes com una camí obert cap el feixisme que posava en perill les llibertats i l’essència de la pròpia República.  Així el 5 d’octubre del 1934 es va convocar una vaga general que va tenir un seguiment irregular. Va ser a Catalunya i a Atúries on va tenir una major importància. A Catalunya el procés revolucionari va ser encapçalat pel govern català. La reacció del govern central va ser declarar l’estat de guerra. L’exèrcit fidel al govern central va controlar fàcilment la revolta i la matinada del 7 d’octubre el president Lluis Companys es va rendir.  

El govern de la Generalitat tancat després
dels fets d'octubre de 1934

Després de tres anys de govern, Lerroux es va veure afectat per un escàndol de corrupció. Això va provocar que es posessin en evidència les diferències entre el Partit Radical i la CEDA. Per tant, es van  convocar eleccions pel febrer del 1936.



Al llibre només hi ha un capítol en el que parla de la Segona República i hi apareixen els següents fragments:

  • Quan va arribar la noticia de que s’havia proclamat la Segona República:

"De sobte van sonar les campanes d’una manera que no havia sentit mai…"

"Han proclamat la República! La República!- Cridava boig d’alegria."

"Ho sents, Neus?- Em va preguntar el pare-. La república! Anem cap al poble, anem"

  • Durant la Segona Reública

"Com que no teníem himne els van fer tocar La Marsellesa."

"A partir de llavors la República va ser les nostres vides! Vam veure sortir el sol, vam deixar escapar els ocells de la gàbia, va ser magnífic!"

"A la botiga teníem més productes, durant la República també es menjava millor! El teatre unia la colla de joves del poble, però és que a més em feia lectora, i lectora en la meva llengua."

  • Quan va acabar la Segona República:

"Van pasar cinc anys com una revolada i va arribar el dia de les eleccions generals del febrero del 1936."


1975-1982. Fi de la dictadura i transició a la democràcia


Després de la mort de Franco l’any 1975, Joan Carles I és proclamat rei d’Espanya. El rei va permetre que Carlos Arias Navarro seguís sent el president del govern com havia estat durant el règim franquista. El govern va tenir dificultats a l’hora de dur a terme reformes polítiques, és per això que Joan Carles acaba exigint la dimissió de Arias Navarro i el substitueix Adolfo Suárez.

L’any 1977 es van celebrar les primeres eleccions des de la guerra civil, i les va guanyar la coalició Unión de Centro Democrático liderada pel mateix Adolfo Suárez, i va ser l’encarregat de formar govern. A partir d’aquest moment va començar el procés de construcció de la democràcia d’Espanya i de la redacció de la nova constitució.
Aquesta
constitució de 1978 declara Espanya com una monarquia parlamentaria, Espanya és un Estat democràtic i social de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Espanya és una nació però reconeix el dret d’autonomies.

A principis de 1981 Adolfo Suárez va dimitir, entre altres raons per al distanciament amb el monarca i les pressions internes del seu partit. Durant la votació al congrés dels diputats per elegir com a successor a Leopoldo Calvo-Sotelo es va produir un cop d’Estat dirigit per Antonio Tejero entre d’altres. Aquest cop que es va conèixer com a 23-F va fracassar perquè el rei no li va donar suport. El PSOE va obtenir la majoria absoluta a les eleccions de 1982, va ser la primera vegada des de 1936 que un partit considerat d’esquerres o progressista formava govern.

Eix cronològic Neus Català




Eix Cronològic Historia d'Espanya


Diari de Treball

En aquest diari anirem anotant el treball realitzat per cada membre del grup.

27 d'abril de 2016
  • Es decideix el tema (tema 1)
  • Pol:
    • Creació del blog
    • Redacció i Publicació dels punts: 1 i 2 de l'eix de Neus Català
    • Es decideix agafar la Tipografia del Sites com a base per l'eix cronològic

29 d'abril de 2016
  • Hem quedat l’Andrea, la Martina, l’Ànnia i la Núria. El Pol ja havia començat a fer l’eix cronològic de la Neus Català i nosaltres ens hem repartit la resta de la feina. L’Andrea s’encarregarà de l’apartat de l’origen, la Martina de la Segona República i l’Ànnia i la Núria faran conjuntament l’eix cronològic general i l’apartat d’inici de la guerra. Cadascú comença a fer la seva part de la feina.

30 d'abril de 2016
  • Pol: Redacció i Publicació del punt: 3 de l'eix de Neus Català

1 de maig de 2016
  • Pol: Redacció i Publicació dels punts: 4, 5 i 6 de l'eix de Neus Català
  • Ànnia i la Núria: hem quedat per fer l’eix cronològic general. Hem provat d’utilitzar el Timeline, però ens convenç perquè no ens permetia escriure tota la informació que volíem posar. Decidim fer l’eix en un Word. Comencem a fer el disseny i a posar les etapes més importants del segle XX.
  • Martina: Proclamació de la República

2 de maig de 2016
  • El Pol ha fet els tres punts massa extensos i acorda amb l'Andrea repartir-se l'eix de la Neus Català. Ella farà l'eix pròpiament fet i ell l'explicació de cada punt
  • Pol: Redacció i Publicació dels punts: 7, 8 i 9 de l'eix de Neus Català
  • Ànnia i Núria: hem quedat per avançar l’elaboració de l’eix cronològic. Redactem el contingut de la meitat de les etapes. Busquem imatges i informació varia.
  • Martina: Proclamació de la República
  • Andrea: organitzar el temps per fer el treball
3 de maig de 2016
  • Martina: Proclamació de la República

4 de maig de 2016
  • Pol:
    • Redacció i Publicació dels punts: 10, 11 i 12 de l'eix de Neus Català
    • Canvi de format del blog (afegir barra lateral i fer index sobre l'eix de Neus i el d'Espanya)
    • Publicació de l'explicació de l'eix cronològic d'Espanya
  • Ànnia i Núria: hem acabat l’eix cronològic.
  • Andrea: fer els sis primers punts de l'eix en si

7 de maig de 2016
  • Pol:
    • Redacció i Publicació dels punts: 13, 14 i 15 de l'eix de Neus Català
  • Andrea: 
    • retocar una miqueta l'eix
    • buscar informació de la part d'origen
8 de maig de 2016
  • Entre tots hem decidit ampliar els apartats d'origen, II República i inici de la guerra ja que són els que havíem de treballar més i faltava explicar-los una mica més. L'Andrea s'encarrega de l'apartat d'origen, la Martina de l'apartat de República i l'Ànnia i la Núria de l'apartat d'inici de la guerra.
    Hem analitzat el que ja haviem explicat i hem vist que entre l'eix general i el de la Neus Català hi ha molta informació, per tant, agafarem informació dels dos apartats i la fusionarem afegint-hi explicacions amb més detalls.

  • Pol
    • Publicació de l'apartat d'Ampliació
    • Edició del blog
    • Afegir i publicar tota la informació al blog
  • Ànnia i la Núria
    • hem tornat a quedar per fer els últims retocs del treball general. Hem publicat els nostres apartats i hem acabat d’enllestir la pàgina web.
    • hem fet un skype per ampliar l'apartat d'inici de la guerra i guerra a Barcelona. Hem mesclat informació dels dos eixos i hi hem afegit informació més detallada.
  • Martina: Ampliació de l'apartat de II República.
  •  Andrea: canviar el disseny de l'eix i fer l'apartat d'origen

dissabte, 7 de maig del 2016

Retorn a Catalunya, 1976

Quan Franco mor l'any 1975, decideixen tornar als Guiamets. A París hi ha un ambient antifranquista a tot arreu i ho celebren amb molta il·lusió. Agafen el necessari i marxen cap a Catalunya. Un cop allà va seguir amb la militància al PSUC. S'instal·len amb el Félix a Rubí.


El 1982 acaben amb el PSUC i formen el PCC (Partit Comunista de Catalunya)  i acaba d'escriure el llibre "De la resistencia a la deportación. 50 testimonios de mujeres españolas". Félix mor amb 93 anys i Margarita al cap de poc es casa amb en Paul. Finalment ingressa en un geriàtric perquè ja és molt gran.

Neus Català, militant el PCC en l'actualitat

Sarcelles i Estabilitat Familiar, 1960-1976

Marxen a Sarcelles amb l'objectiu d'organitzar classes per adults pels obrers espanyols i portuguesos que vivien en males condicions. Ensenyaven francès i els drets laborals als obrers. A la seva filla, la Margarita li van oferir des del govern alemany, visitar el camp de Ravensbrück per ser filla de deportada. Lluita per demostrar que havia estat infermera i aconsegueix que li donin una plaça.  Tot i això no pot suportar aquest nivell de vida i es veu obligada a deixar-ho, però aconsegueix una feina de funcionària com a uixer del ministre de Salut. Comença a crear un registre de les dones exiliades que havien participat en la resistència franquista. Així que recupera un munt de testimonis orals de republicanes que havien viscut a l'exili. Segueix lluitant contra el franquisme amb una gran quantitat de dones exiliades. El 1975 Montserrat Roig proposa entrevistar-la perquè està escrivint un llibre sobre els deportats espanyols a la II guerra mundial.

Activisme en el PSUC, UCD i vida familiar a París 1947-1960

A París es retroba amb en Félix tot i que viuran separats. De Seguida torna a treballar amb el PSUC. Una amiga seva li proposa anar a un representant perquè Neus cantava molt bé però quan negocien no arriben a un acord. S'haurà de seguir guanyant la vida cosint. A part del PSUC també treballa a la UDC (Unió de Dones de Catalunya), on coordinava un butlletí, el qual imprimien com podien per falta de diners. També li proposen treballar en la direcció del butlletí de  la UMAE (Unión de Mujeres Antifascistas Españolas) Amb el Félix troben un pis als afores de París. Il·legalitzen el PCE a França, On Félix era membre. El periòdic de la UMAE-UDC s'acaba perquè deporten alguns dirigents. Neus no es troba bé, va al metge i li diu que està embarassada.

Quan la filla neix segueix amb l'activitat al partit i passa a ser l'enllaç del partit entre França i Espanya, ja que tenia la doble nacionalitat. Al mateix temps neix el seu fill, en Lluís i deixen els nens a casa un familiar a Catalunya fins que, al començar l'escola, els retornen a França amb ells.

Butlletí de la UMAE

divendres, 6 de maig del 2016

1 d'abril del 1939. Fi de la guerra civil i inici de la dictadura franquista

Un cop acabada la guerra civil, Franco va consolidar i incrementar el seu poder. Va iniciar un dictadura totalitària la simbologia de la qual es basava en el nazisme alemany i el feixisme italià. Franco era el cap de l’Estat, cap de govern, cap de l’únic partit polític permès,  i generalíssim dels exèrcit. Franco posseïa els tres poders: executiu, legislatiu i judicial. S’imposa a tota Espanya el centralisme, que suprimeix l’Estatut d’Autonomia l’autogovern i imposa la unitat d’Espanya.  Només existia legalment un partit anomenat Falange Española Tradicionalista y de las JONS format per carlins, monàrquics i falangistes. El partit controla la simbologia feixista, com ara la camisa blava, la boina vermella, les salutacions a ma alçada i els himnes. S’imposa un tipus de nacionalcatolicisme degut al suport incondicional de l’Església Catòlica al règim franquista. L’any 1945 es va aprovar una llei anomenada Fuero de los españoles, que recollia els drets essencials dels ciutadans. Però aquests drets només estaven reconeguts sempre i quan exercir-los no anés en contra del règim franquista.

Franco i Hitler a Hendaia
En esclatar la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, Espanya va proclamar la neutralitat en el conflicte. Però quan Itàlia va entrar a la guerra l’any 1940 Espanya es declara com a país no bel·ligerant, que mostrava simpaties de l’Eix. Espanya estava disposada a entrar a la guerra però els alemanys no hi estaven interessats ja que Espanya es trobava en ruïna econòmica i no els hi era favorable.  Tot i així Espanya va enviar la División Azul, un cos de voluntaris, a lluitar a la Unió Soviètica. Però, l’evolució de la guerra va modificar les decisions del govern espanyol. Quan EEUU va entrar a la guerra i va derrotar Alemanya, Espanya va tornar a declarar-se neutral  i va retirar la División Azul.  La victòria dels Aliats a la Segona Guerra Mundial va desafavorir la integritat d’Espanya a l’ONU, degut al seu caràcter feixista. Aleshores Espanya va pactar amb EEUU per ajudar a combatre la Guerra Freda. Finalment l’any 1955 Espanya va ser admesa a l’ONU i el règim franquista va aconseguir el reconeixement internacional.

http://www.elcultural.com/imgBd/20100219/LETRAS/img/26662_1.jpg
La repressió del règim franquista va ser molt dura a certes zones d’Espanya com ara Catalunya, on es va prohibir el català fora de l’àmbit domèstic. La repressió va anar disminuint a mesura que van anar transcorrent els anys, van disminuir les tensions.  Aquest control sobre la societat va ser a nivell polític, social i en l’àmbit de l’ensenyament. Tot i així, amb el pas del temps es van anar formant partits polítics de manera clandestina, i es van fer manifestacions i protestes.  
La dictadura va finalitzar amb la mort de Franco l’any 1975. Abans de morir va nomenar Joan Carles de Borbó, llavors príncep, com a successor de Cap d’Estat i posteriorment va ser nomenat rei.

8 de juliol de 1936. Cop d'estat militar i inici de la Guerra civil espanyola

L’objectiu d’aquest cop era fer un cop ràpid i ocupar immediatament els centres de poder per fer-se amb el govern. Però el cop no va tenir èxit en les zones industrials i ciutats més importants com Barcelona, Madrid o València. Això va provocar una guerra civil que va durar tres anys. La guerra va tenir un gran ressò internacional, ja que s’estava consolidant el feixisme a la resta d’Europa. La guerra civil espanyola s’entén com un primer assalt del feixisme a Europa. Els insurrectes disposaven del suport de l’Alemanya nazi de Hitler i d’Itàlia feixista de Mussolini. El bàndol republicà disposava de l’ajut de la URSS i de les Brigades Internacionals.

http://www.publico.es/resources/archivos/2007/11/8/1194512142532madrid-guerra-civil.jpg

Des de la victòria del Front Popular el febrer de 1936, les classes de la burgesia agrària i els sectors feixistes contraris a les reformes de la República, preparen una conspiració contra el govern republicà per fer-lo caure. Aquesta conspiració va ser dirigida per la Unió Militar Espanyola formada pels militars Sanjurjo, Goded, Queipo de Llano, Yagüe, Mola i Franco. El 17 de juliol esclata la sublevació  al protectorat marroquí i el dia 18 es va expandir el cop d’Estat a tot el país. En el cop hi van participar falangistes, carlins, requetès, militars, monàrquics i la CEDA. Per altre costat hi havia els fidels a la República, formats per sectors de la classe mitjana, la burgesia industrial, classes populars i sindicats obrers.
El bàndol nacional va anar ocupant les zones dominades per la República. Com que el bàndol roig no disposava d’un exèrcit preparat es van haver d’organitzar columnes de milicians. A causa de la poca preparació, els pocs recursos i el desgast el bàndol fidel a la República va ser derrotat després de diverses batalles i assalts. Els rebels van acabar ocupant tot el país i finalment l’1 d’abril de 1939 Franco va signar un comunicat donant per acabada la guerra.