Proclamació de la República

L’agost de 1930, després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera (gener de 1930), es signà el Pacte de Sant Sebastià pel qual republicans, socialistes i catalanistes d’esquerres es van posar d’acord per exigir l’obertura d’un procés constituent que portés a una República d’esquerres es van posar d’acord per exigir l’obertura d’un procés constituent que portés a una República.

Va ser el 14 d’abril de 1931 quan es va proclamar la República en molts ajuntaments de tot Espanya i finalment el rei va optar per la renuncia al tro. Aleshores es va fer càrrec del poder un govern provisional presidit per Niceto Alcalà Zamora format per socialistes i republicans.

Espanya en aquell moment tenia varies dificultats. Primerament, el difícil context internacional a causa de la crisi econòmica dels anys trenta, que va suposar un descens de les inversions estrangeres i de les exportacions espanyoles, i a causa de l’ascens del feixisme. Per altre banda, a Espanya hi havia una gran oposició de les classes dominants, que es van organitzar per evitar qualsevol reforma que els posés en perill i era un país amb desequilibris entre la ciutat i el camp, on es manifestava també el fenomen de la incultura.

El Govern provisional volia convocar eleccions i posar en marxa les reformes més urgents. Les eleccions al congrés de diputats van ser el 28 de juny de 1931, a les quals republicans i socialistes van obtenir una amplia majoria. Es va redactar una nova constitució,  el debat va ser llarg i polèmic però finalment el 9 de desembre de 1931 la constitució va ser aprovada. L’endemà Niceto Alcalà Zamora va ser elegit president de la República.

Lluís Companys

A Catalunya el març del 1931, abans de les eleccions municipals, els partits i grups polítics de l’esquerra catalana es van unificar i van donar peu a Esquerra Republicana de Catalunya. La participació a les eleccions municipals del 1931 va ser molt alta i en va destacar el gran triomf d’Esquerra Republicana de Catalunya. Definitivament, passava a dominar el catalanisme, una formació progressista i republicana que representava les aspiracions de la petita burgesia i d’amplis sectors populars.

El 14 d’Abril del 31, una vegada es van conèixer els resultats, Lluís Companys va sortir al balcó de l’ajuntament de Barcelona i va proclamar la República. Unes hores més tard, Francesc Macià va sortir al balcó de la Generalitat i va proclamar la República catalana com estat integrat de la Federació Iberica.

L’endemà Francesc Macià va crear un govern provisional en el qual hi va integrar forces progressistes. Això va durar poc, ja que els de Madrid no ho van voler acceptar, i van suspendre el nou estat català. Això si, van donar lloc a un govern provisional anomenat la Generalitat.

Francesc Macià Aquest nou govern havia d’elaborar un Estatut d’Autonomia. L’Estatut en el seu preàmbul definia Catalunya com un Estat autònom dins la República Espanyola. L’estatut donava per fet que la República havia de tenir un caràcter federal i que el català havia de ser la llengua oficial. Aquest estatut es va anomenar: l’Estatut de Núria, i no va ser acceptat pel govern central fins el 9 de setembre de 1932. Val a dir que el preàmbul de l’Estatut va desaparèixer i Catalunya quedava definida com una regió autònoma dins l’Estat Espanyol.

Estatut de Catalunya

La Segona República es dividí en dues etapes: el Bienni Reformador, que va des de la proclamació de la República fins les eleccions de 1933  i el Bienni Conservador que va des del 1933 fins les eleccions de 1936.

El Bienni Reformador es caracteritzà per l ‘intent del govern republicà i socialista d’organitzar la legalitat republicana i emprendre un seguit de reformes dins d’un programa que volia modernitzar i democratitzar el país dins del model burgès. Les reformes van ser: agràries, de l’exèrcit, religioses, eductives, culturals i laborals. Moltes d’aquestes reformes no es van produir a causa de la crisi interna del govern per les discrepàncies en els objectius polítics , pel rearmament i l’organització de la dreta que s’oposava a les reformes i per les dificultats financeres de l’Estat que no possibilitaven consolidar el programa. Així doncs, el president de la República va convocar eleccions després que Azaña presentés la dimissió el juny del 1933. Els partits de dretes van guanyar aquestes últimes eleccions, tot i que va acabar governant Alejando Lerroux, del Partit Radical. Va ser aleshores quan es va frenar tota política reformista. Començà en aquell moment la segona etapa, el Bienni Conservador. L’entrada dels membres de la CEDA va ser  entès per part de l’esquerra i dels nacionalistes com una camí obert cap el feixisme que posava en perill les llibertats i l’essència de la pròpia República.  Així el 5 d’octubre del 1934 es va convocar una vaga general que va tenir un seguiment irregular. Va ser a Catalunya i a Atúries on va tenir una major importància. A Catalunya el procés revolucionari va ser encapçalat pel govern català. La reacció del govern central va ser declarar l’estat de guerra. L’exèrcit fidel al govern central va controlar fàcilment la revolta i la matinada del 7 d’octubre el president Lluis Companys es va rendir.  

El govern de la Generalitat tancat després

dels fets d'octubre de 1934

Després de tres anys de govern, Lerroux es va veure afectat per un escàndol de corrupció. Això va provocar que es posessin en evidència les diferències entre el Partit Radical i la CEDA. Per tant, es van  convocar eleccions pel febrer del 1936.

Al llibre només hi ha un capítol en el que parla de la Segona República i hi apareixen els següents fragments:

• Quan va arribar la noticia de que s’havia proclamat la Segona República:

"De sobte van sonar les campanes d’una manera que no havia sentit mai…"

"Han proclamat la República! La República!- Cridava boig d’alegria."

"Ho sents, Neus?- Em va preguntar el pare-. La república! Anem cap al poble, anem"

• Durant la Segona Reública

"Com que no teníem himne els van fer tocar La Marsellesa."

"A partir de llavors la República va ser les nostres vides! Vam veure sortir el sol, vam deixar escapar els ocells de la gàbia, va ser magnífic!"

"A la botiga teníem més productes, durant la República també es menjava millor! El teatre unia la colla de joves del poble, però és que a més em feia lectora, i lectora en la meva llengua."

• Quan va acabar la Segona República:

"Van pasar cinc anys com una revolada i va arribar el dia de les eleccions generals del febrero del 1936."