Després de la mort de
Franco l’any 1975, Joan Carles I és proclamat rei d’Espanya. El rei va permetre
que Carlos Arias Navarro seguís sent
el president del govern com havia estat durant el règim franquista. El govern
va tenir dificultats a l’hora de dur a terme reformes polítiques, és per això
que Joan Carles acaba exigint la dimissió de Arias Navarro i el substitueix Adolfo Suárez.
L’any 1977 es van
celebrar les primeres eleccions des de la guerra civil, i les va guanyar la coalició
Unión de Centro Democrático liderada
pel mateix Adolfo Suárez, i va ser l’encarregat de formar govern. A partir
d’aquest moment va començar el procés de construcció de la democràcia d’Espanya
i de la redacció de la nova constitució. Aquesta constitució de 1978 declara Espanya com una monarquia parlamentaria, Espanya és un Estat democràtic i social de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Espanya és una nació però reconeix el dret d’autonomies.
A principis de 1981
Adolfo Suárez va dimitir, entre altres raons per al distanciament amb el
monarca i les pressions internes del seu partit. Durant la votació al congrés
dels diputats per elegir com a successor a Leopoldo
Calvo-Sotelo es va produir un cop d’Estat dirigit per Antonio Tejero entre
d’altres. Aquest cop que es va conèixer com a 23-F va fracassar perquè el rei no li va donar suport. El PSOE va obtenir la majoria absoluta a
les eleccions de 1982, va ser la primera vegada des de 1936 que un partit
considerat d’esquerres o progressista formava govern.
