L’objectiu d’aquest cop era fer un cop ràpid i ocupar immediatament els centres de poder per fer-se amb el govern. Però el cop no va tenir èxit en les zones industrials i ciutats més importants com Barcelona, Madrid o València. Això va provocar una guerra civil que va durar tres anys. La guerra va tenir un gran ressò internacional, ja que s’estava consolidant el feixisme a la resta d’Europa. La guerra civil espanyola s’entén com un primer assalt del feixisme a Europa. Els insurrectes disposaven del suport de l’Alemanya nazi de Hitler i d’Itàlia feixista de Mussolini. El bàndol republicà disposava de l’ajut de la URSS i de les Brigades Internacionals.
Des de la victòria del Front Popular el febrer de 1936, les classes de la burgesia agrària i els sectors feixistes contraris a les reformes de la República, preparen una conspiració contra el govern republicà per fer-lo caure. Aquesta conspiració va ser dirigida per la Unió Militar Espanyola formada pels militars Sanjurjo, Goded, Queipo de Llano, Yagüe, Mola i Franco. El 17 de juliol esclata la sublevació al protectorat marroquí i el dia 18 es va expandir el cop d’Estat a tot el país. En el cop hi van participar falangistes, carlins, requetès, militars, monàrquics i la CEDA. Per altre costat hi havia els fidels a la República, formats per sectors de la classe mitjana, la burgesia industrial, classes populars i sindicats obrers.
El bàndol nacional va anar ocupant les zones dominades per la República. Com que el bàndol roig no disposava d’un exèrcit preparat es van haver d’organitzar columnes de milicians. A causa de la poca preparació, els pocs recursos i el desgast el bàndol fidel a la República va ser derrotat després de diverses batalles i assalts. Els rebels van acabar ocupant tot el país i finalment l’1 d’abril de 1939 Franco va signar un comunicat donant per acabada la guerra.
