Els Guiamets es una població rural, on La Neus català va viure. La Neus pertany a una família de pagesos, la qual des de ven petita li han inculcat el treball en el camp.
“El cel era d’aquell blau intens i net que tenim al Priorat… Malgrat ser a ple hivern, vaig fer per veure les vinyes a finals d’estiu, en la seva resplendor. Rengleres i més rengleres de ceps i pagesos, dones i canalla veremant.”
"Em costava recordar quan havia començat a treballar al camp, hi anava de tota la vida."
La Neus forma part d'una família progressista. El seu pare és conegut per ser hàbil en diferents oficis, com ara pagès, barber o auxiliar de metge. Això era típic en petits pobles en els quals una sola persona havia d’exercir més d’un ofici. La seva família donava importància a l'educació. Neus es troba en un ambient laic, crític i actiu.
Aquest activisme es veu en el fragment en què el seu pare es nega a què la Neus faci la primera comunió a causa d’uns conflictes amb el capellà del poble.
“La mare era anticlerical i el pare ateu, però anaven a missa… El pare m’ensenyava a ser una dona independent i em remarcava que no havia de sentir gelosia i que ningú no està per sobre de ningú.”
Tot i això la Neus va tenir la seva educació durant la dictadura de Primo de Rivera, a causa d'això la Neus Català rep una educació conservadora i religiosa.
“La mestra que tenia era molt bona. Llegíem en castellà, però les explicacions les feia en català. Fins aleshores a les nenes ens ensenyaven a llegir i a escriure, a fer labors, a passar el rosari i a comptar una mica. Donya Pepita ens va voler ensenyar, també a nosaltres, matemàtiques i àlgebra, i a mi m’agradaven perquè m’hi divertia més que amb les labors i el rosari.”
En el fragment anterior, extret del llibre, podem observar la desigualtat a l'hora de l'ensenyament, on a les dones únicament se les ensenyava a llegir, escriure, a fer labors, a passar el rosari i a comptar una mica, mentre que als homes estudiaven àlgebra matemàtiques etc. Però gràcies a la nova professora la Neus va tenir un ensenyament igualitari, sense distingir entre nois i noies.
Els valors que rep de la família fan de la Neus una dona activa i independent. Es veu en el moment que fa una vaga amb l’objectiu d’aconseguir un augment de sou per les dones jornaleres.
“Miri, senyor, volem cobrar igual que els homes – vaig dir forçant la veu”
A més a més Neus era molt aficionada al teatre. Aquesta afició era comuna en els petits pobles, on els grups de teatre, musica… feien espectacles per les poblacions de la zona.
“Amb la colla de teatre tombàvem pels pobles…”
Tot i això, el somni de la Neus era ser metge.
“El cel era d’aquell blau intens i net que tenim al Priorat… Malgrat ser a ple hivern, vaig fer per veure les vinyes a finals d’estiu, en la seva resplendor. Rengleres i més rengleres de ceps i pagesos, dones i canalla veremant.”
"Em costava recordar quan havia començat a treballar al camp, hi anava de tota la vida."
La Neus forma part d'una família progressista. El seu pare és conegut per ser hàbil en diferents oficis, com ara pagès, barber o auxiliar de metge. Això era típic en petits pobles en els quals una sola persona havia d’exercir més d’un ofici. La seva família donava importància a l'educació. Neus es troba en un ambient laic, crític i actiu.
Aquest activisme es veu en el fragment en què el seu pare es nega a què la Neus faci la primera comunió a causa d’uns conflictes amb el capellà del poble.
“La mare era anticlerical i el pare ateu, però anaven a missa… El pare m’ensenyava a ser una dona independent i em remarcava que no havia de sentir gelosia i que ningú no està per sobre de ningú.”
Tot i això la Neus va tenir la seva educació durant la dictadura de Primo de Rivera, a causa d'això la Neus Català rep una educació conservadora i religiosa.
En el fragment anterior, extret del llibre, podem observar la desigualtat a l'hora de l'ensenyament, on a les dones únicament se les ensenyava a llegir, escriure, a fer labors, a passar el rosari i a comptar una mica, mentre que als homes estudiaven àlgebra matemàtiques etc. Però gràcies a la nova professora la Neus va tenir un ensenyament igualitari, sense distingir entre nois i noies.
Els valors que rep de la família fan de la Neus una dona activa i independent. Es veu en el moment que fa una vaga amb l’objectiu d’aconseguir un augment de sou per les dones jornaleres.
“Miri, senyor, volem cobrar igual que els homes – vaig dir forçant la veu”
A més a més Neus era molt aficionada al teatre. Aquesta afició era comuna en els petits pobles, on els grups de teatre, musica… feien espectacles per les poblacions de la zona.
“Amb la colla de teatre tombàvem pels pobles…”
Tot i això, el somni de la Neus era ser metge.
