Procés de retorn a la monarquia Borbònica que va començar l’any 1975 fins el 1931. Se’n diferencien dues etapes: la Restauració monàrquica (1875-1898) i la crisi del sistema de la Restauració (1898-1931).
Es va redactar una constitució l’any 1876 que era flexible. Era confessional catòlica però amb llibertats de culte, atorgava competències a la monarquia i s’establia un sufragi segons cada govern.
Aquest sistema es basava en el bipartidisme, existien dos partits que monopolitzaven la vida política: el partit conservador liderat per Cànovas del Castillo i constituït per grans propietaris agraris que defensaven l’Església i l’ordre social, i el partit liberal dirigit per P. M. Sagasta que proposava un reformisme més laic i progressista. Tot i això els dos partits dinàstics coincidien en la defensa de la monarquia, la constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista.
Els dos partits van establir un torn pacífic pel qual s’alternaren el poder fins l’any 1917. Per tal de controlar el procés electoral, les classes dominants establiren un sistema de relacions de coacció anomenat caciquisme de manera que excloïen les classes populars de tota participació política. Per aconseguir-ho es desenvolupaven un seguit de trampes i fraus electorals.
