L’any 1898 Espanya és derrotada a la guerra de Cuba, aquest fet va dignificar la pèrdua de les últimes colònies espanyoles. Com a conseqüència Espanya entra en una gran crisi que dona lloc a l’aparició del moviment intel·lectual conegut com a regeneracionisme. Aquest moviment pretenia modernitzar el país i exigia canvis en la política per a poder impulsar l’ensenyament, la cultura i fomentar la riquesa de l’Estat. La figura més representativa va ser Joaquín Costa.
Per fer front a la crisi els partits dinàstics van fer tres intents de reformar del país. Cap dels tres va tenir èxit degut a la manca de suport, de recursos i pels fets de la setmana tràgica.
L’any 1917 Espanya entra en una gran crisi política, social i militar. A banda de l’impacte que va tenir la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa, als greus problemes del sistema polític s’hi va afegir el descontentament social i militar. Eduardo Dato, aleshores president del govern, va dimitir i el rei Alfons XII va proposar un govern de concentració.
