Neus Català, que no pot marxar al front amb les milícies, opta per anar a Barcelona com a infermera en els hospitals de sang. Marxa dels Guiamets amb un grup del PSUC.
“Jo tenia la maleta mig preparada quan el 29 de setembre van sentir a la ràdio que el president del govern, Largo Caballero, en decret de militarització de les milícies, excloïa les dones dels combats i les destinava a la rereguarda.”
En un primer moment la destinen a una residència de gent gran refugiada. Al mateix temps s’havia afiliat al PSUC i feia mítings improvisats. Algun cop havia patit un bombardeig durant els mítings.
“Quan veiem córrer els gossos sabíem que de seguida sonarien les sirenes. Aleshores la gent corria cap als refugis… Quan començaven els bombardejos alguns ens resguardàvem sota del camió, i llestos!”
Al cap d’uns dies li ofereixen la feina de cap sanitària en una colònia de nens refugiats. Tot i voler ser infermera de sang, accepta amb il·lusió.
